Llocs d'interès

L’Ajuntament de la nostra vila ha passat per diversos emplaçaments fins que acorda instal·lar-se a la casa del carrer Prat de la Riba, 75 perquè la casa del carrer de la Creu, on estava ubicat, no reunia les condicions de seguretat necessàries.

La pretensió de construir un edifici per a acollir les dependències municipals ja era palesa des de la dècada dels anys 1880, en què l'Ajuntament va proposar un ambiciós projecte per a la construcció d'un edifici d'estil classicista en el mateix lloc on trobem ara l'actual casa de la vila. Finalment, el juny del 1928, es començaven les obres per part del contractista Agustí Altimira Mota. El projecte, a més de l'edifici de l'Ajuntament, també comprenia les Escoles annexes i l'Escorxador municipal. El seu autor va ser l'arquitecte municipal Josep Domenech. Posteriorment, el 2012, es va rehabilitar l’edifici conservant la façana i parets laterals però refent totalment l’interior.

Espai ampli que permet els dissabtes fer-hi el mercat, fins i tot en els carrers del voltant, de manera que obren la vila cap al seu creixement enfora. Al llarg de la seva història, ha conegut diverses denominacions: plaça de l’Ajuntament, perquè a la cara de migdia hi ha l’edifici municipal, i plaça Nova, quan es va obrir l’espai al segle XIX.

Edifici construït el 1923 per acollir els actes del Centre Autonomista, amb planta rectangular, els murs i els pilars són de maó i coberta en dues vessants de teula àrab.

Edifici construït com a escoles al 1930, amb façanes al carrer Consolat de Mar, carrer Doctor Robert i passatge de l’1 d’octubre. Actualment ocupa el Centre Cívic i Radio Vitamènia.

És predecessora del nostre temple parroquial actual, la primitiva església de Santa Maria, probablement, de construcció romànica. Renovada al voltant de 1040, s'ubicaria en la superfície ocupada per l'actual església.

Encara que en la llinda de la portada apareix la inscripció: "ANI.M.D.L.X.III" (1563), realment la seva construcció va concloure entre 1562 i 1588.
El temple és un edifici gòtic tardà, molt ben proporcionat. L’estructura de la planta és d’una sola nau amb sis capelles laterals, tres a cada costat, un presbiteri i el cor. En una de les capelles es troba una rèplica del retaule de Sant Pere, pintat el 1516 per Joan Gascó, i que actualment es troba al MNAC.

La part interior la composen un presbiteri octagonal amb els arcs corresponents que sostenen la volta en forma de ventall. Hi ha tres finestrals d'arc apuntat, amb la figura del Salvador en el centre i motius florals als costats. El 2014, en un inventari dels vitralls catalans, se’n van identificar 4 com a barrocs, protagonitzats per la Verge del Roser, Sant Pere (1628) i un parell de geomètrics. 

La torre del campanar, adossada a l’església i de planta circular, és una reutilització de l’antiga torre del palau del segle XIII. La constitueix la torrassa militar, construïda amb còdols, a la que posteriorment se li afegeixen dos pisos superiors hexagonals i un coronament piramidal amb merlets esglaonats.

L’església es troba just a l’entrada del poble, al costat de la plaça Major.

Entre la plaça Santa Maria, el carrer del Peix i la plaça de les Olles, trobem l’origen del poble de Santa Maria de Palautordera. Es construeix al voltant de l’església, el que anomenem la Sagrera, és la part més antiga del poble que conservem. Des del carrer del Peix, podem contemplar algunes de les gàrgoles de l’església parroquial.

Ara lloc de comerç i de la vida palpitant del poble que encara conserva, sortosament, unes vives mostres del seu passat. És un espai que popularment es coneix com la plaça de Can Xa.

El segle XVI el poble realitza una reforma urbanística en que s’enderroquen les muralles i el palau, i es construeix l’església gòtica. Es canvia l’entrada a la població, que es realitza entre la nova casa del campaner i la torre campanar. En aquest període de reformes es construeixen diferents edificis que han perviscut fins els nostres dies, com son Cal Ferrer al número 2  amb porta d’arc de mig punt adovellat o Can Violí al número 11. També tenim la casa ubicada al número 20 de la plaça de caràcter eclèctic, construïda l’any 1900 com figura inscrit a la barana que corona l’edifici amb dues figures humanes als extrems. La façana d’aquesta casa, quelcom malmesa, presentava un acabat decorat per pintures.

És el carrer principal de la Vila, ideal per passejar (donat que és de vianants) o per comprar els productes típics de la zona.  Fins a mitjans del s. XX va ser la carretera que portava cap als pobles de Sant Esteve de Palautordera i Montseny, fet que fa que ens trobem amb diferents tipologies de cases (habitatges de gent del poble, habitatges d’estiueig). Continuant amunt arribem al passeig del Remei, una bonica rambla envoltada de plàtans (característica de les carreteres d’entrada dels pobles durant el segle XX) que ens porten fins a l’ermita del Remei. En aquest tram trobem diferents cases d’estiueig d’estil modernista i altres d’arquitectura popular.

La nostra vila té una sèrie de zones verdes i de lleure on us hi sentireu molt a gust, com aquest parc entre el passeig del Remei i el passeig Vitamènia, al costat de la biblioteca municipal Ferran Soldevila.

Es tracta d’una torre d’estiueig d’inicis del s. XX. És un edifici de planta baixa, un pis i unes golfes, a més d’una torre mirador de planta rectangular que sobresurt. Amb els anys ha passat de ser un internat religiós a ser, actualment, seu d’algunes de les dependències municipals.

Es una gran masia orientada a migdia, amb portal d’arc de mig punt dovellat, finestres de pedra amb guardapols a les del pis i teulada amb coberta a dues vessants. Actualment, després de la rehabilitació, acull algunes dependències de l’Ajuntament de Palautordera.

La primera capella on es va venerar la Mare de Déu del Remei, estava dedicada a Sant Sebastià, sant també molt invocat en les parròquies de Catalunya com intercessor contra la pesta, a la meitat del segle XIV i inicis del XV. A pocs metres de l'actual capella del Remei, al cantó oposat de la carretera, encara es conserva l'estructura externa. És un edifici de planta rectangular amb un absis semicircular que recorda al Romànic, sense ser-ho. La façana, molt senzilla, consta només de la porta d'entrada i una petita obertura vertical per l'entrada de la llum. Actualment no està destinada a mitjans religiosos i adossada a una casa, s'utilitza per usos particulars. A mesura que va anar creixent la devoció a la Mare de Déu, va decaure l'ús del nom del sant per a designar l'antiga capella, conservant-se el de la Verge Maria. El santuari ja era conegut com el Remei de Palautordera, quedant el culte a Sant Sebastià en un lloc secundari.

L'ermita actual es va acabar i inaugurar al 1803. Les obres de construcció havien durat un quart de segle, essent testimoni d'això les lloses de ceràmica que veiem a la seva façana. És de tipus barroc-neoclassicista, l'exterior és de paredat i té com a portada un arc rebaixat de carreu. A la façana, sobre la portalada de l'entrada, hi ha un ull de bou, un petit campanar d'espadanya amb la seva campana i sobre el llindar l'anomenada majòlica amb la imatge de la Mare de Déu. La planta és de creu llatina, amb una cúpula al centre i voltes amb llunetes. El presbiteri té un creuer amb dos cossos i en els seus laterals dues vidrieres amb les imatges de Sant Sebastià i Sant Erasme. El cambril de la Verge, és de tallat modern, amb una escala interior per accedir-hi.

Al juliol de 1936, el santuari va ser incendiat i utilitzat durant la guerra com a dipòsit de material per Sindicat de Paletes. Es van abatre sostres i portes, enfonsant-se bona part de la volta i perdent-se l'antiga imatge romànica de la Mare de Déu. Tot i que els danys varen ser greus, la seva reconstrucció va començar immediatament després de la guerra, (a principis del febrer de 1939). Va ser molt ràpida i a l'Aplec d'aquell any es van poder celebrar les festes religioses i populars acostumades. 

Durant l'any 1962 es van obrir dos grans finestrals, un a cada costat del creuer i també unes noves escales d'accés al cambril.

A l'any següent es va posar mosaic a tot el paviment de la capella, juntament amb un nou altar major i unes vidrieres pels anomenats finestrals, amb les siluetes de Sant Sebastià i Sant Erasme. El 1966 van començar les obres del rosetó de la façana, obra de l'artista Joan Vila Grau. Del 1980, tenim un artístic sagrari, que van subvencionar els nens de la Catequesi i durant 1984, es va col·locar una reixa de ferro en forma de porta, a l'interior de l'ermita amb la inscripció "Any Sant 1984", i l'escut del Papa Joan Pau II que permet als fidels realitzar les seves pregàries a la Verge.

Per damunt del capcer de línies ondulants trobem un campanar d’espadanya de tres ulls.

El safareig municipal es construeix el 1936, de planta rectangular amb coberta a dues vessants i safareig al centre.

Gran parc ubicat a l’entrada del poble, als marges de la riera del Reguissol. Al parc es troba l’auditori, on es celebren concerts i tot tipus d’activitats d’estiu.

Es una iniciativa pensada per posar a l’abast de tothom el coneixement i la comprensió del medi natural del Montseny i, en especial, de les espècies forestals més representatives. Recull una mostra de les aproximadament 80 espècies llenyoses que hi ha al massís del Montseny, i que són una bona representació de les que hi ha a Europa, totes degudament senyalitzades i presentades. A més a més es un espai natural on també hi ha espècies animals com ànecs, tortugues i peixos. A l’entrada hi ha una preciosa font on poder-se relaxar.

Durant molts segles ha sigut el camí de sortida del poble direcció cap a Sant Celoni, al llarg del carrer podem apreciar les diferents tipologies dels edificis construïts al llarg dels anys. Destaquen aquelles edificacions de l’arquitectura popular, cases entre mitgeres de planta baixa i pis, amb una porta d’entrada amb arc rebaixat o en llinda i una finestra. El pis té una finestra i un balcó.

És un pont d’estil pre-gòtic que data del segle XV i que travessa el riu Tordera. La tradició ens indica que la via romana, i més tard el camí reial, al pas pel nostre terme, baixava encerclant la riera de Vilalba Sasserra fins al Pont Trencat. El que és més lògic és que a l'arribar al riu, pel fet que el terreny era abrupte, hi hagués un pont per a travessar-lo. L'absència d'un pas sobre el riu, obligaria a una desviació de la carretera de la que no tenim coneixement o referència.
Les teories sobre el seu origen i dates de construcció, que poguessin aportar anàlisis de les runes, estructura reedificacions que ha sofert durant els segles, no descartarien la possibilitat de que el seu origen fos de l'època romana donada la coincidència amb la Via Augusta.

Al segle XIX, la forta intromissió de l'exercit francès, va fer reaccionar a la població, i així al febrer de 1811, hi va haver diversos enfrontaments armats en el paratge del Pont en la denominada "Batalla del riu Tordera". Probablement després d'aquella batalla, per assegurar la retirada i entorpir l'avanç dels francesos, el general Josep Obispo, va manar de volar el pont en la part que l'unia al terme de Sant Celoni. Ens ho recorda una nota extreta d'un Llibre d'Obits de l'època: "Obit i enterro de Maria. – Als vint i tres Febrer de mil vuit cents onse mori (una noia) de edat... ofegada en la Tordera per haver romput lo Pont per ordre del general de vanguardia Don Josep Obispo, sens roportarsen altre utilitat, ni ventaja que las desgràcias se han experimentat, i se esperan de necessitat".

El pont delimitava els termes territorials de Palau i Sant Celoni. Amb la seva destrucció resta una sola arcada de les dues inicials que pertany a Palautordera. A través dels anys l'argot popular ha donat a aquest paratge el nom de "Pont Trencat", imatge molt característica de la zona i que dóna nom al barri adjacent en detriment de l'antic "Barri del Pont".

El 2005 es restaura i es fa de forma moderna, fent visible la part original i la part moderna. Aquesta restauració ha obtingut diferents premis d’arquitectura nacionals i internacionals.

Edifici construït el 1930 per l’arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana. Té una estructura de planta basilical, amb nau central més alçada que les dues laterals, permeten, en origen, una bona il·luminació amb finestres d’arc conopial.

El 1934 es construeix un pont de ferro que es compon de dos pilars i una estructura de ferro que aguanta la passarel·la i que permet superar el riu Tordera. Sempre ha estat important pels habitants de Palau, per comunicar-se amb Sant Celoni.

La carretera d’entrada al poble, a principis del s. XX, es va començar a omplir de noves construccions, algunes de propietaris del poble i d’altres d’estiuejants. La majoria d’elles destaquen per la seva construcció d’estil modernista. Destaquen la Torre del Pla o Ca la Manalica i les vil·les Natalia, Eugènia, Núria i Rosita (conjunt de 4 cases del 1926).

És una torre d’estiueig que té algunes característiques modernistes. En aquesta destaquen la paret arrebossada i pintada, la torre de la cantonada que sobresurt del cos principal de la casa i que està coronada per una estructura piramidal de planta quadrada. Destaca la decoració de les cobertes amb teules de colors marró i verd.

És una torre d’estiueig de 1906 que segueix la tipologia de casa jardí d’inici del s.XX. La seva estructura arquitectònica és de planta baixa, pis i golfes amb torreó–mirador, de planta irregular amb diferents cossos que sobresurten. La separació entre pisos està realitzada per petites motllures de color, que destaquen sobre les parets arrebossades.

Masia del s. XVI-XVII amb ampliacions i reformes al llarg dels anys. A la façana nord-est hi ha dos contraforts, la porta d’entrada té una estructura de dovella. Les finestres són de llinda, algunes decorades amb petits emblemes.