Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

Escut Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

Idiomes

  •          Mida de lletra  

Gitanes 2015

Entorn

EL NOSTRE ENTORN

 

Geologia


Palau es troba a l’extrem nord-est de la plana del Vallès, entre la serralada Prelitoral (el Montseny) i la serralada Litoral (serres del Montnegre i el Corredor).


El nucli de Santa Maria de Palautordera es troba sobre la terrassa fluvial de la Tordera formada per graves, sorres, llims i argiles. L‘envolten les serres de l’est (serres de can Batalla (311m) i de can Domènec (286m)) formades per conglomerats amb petites intercalacions de sorres i argiles sorrenques. I Les serres de l’oest (turó de les Formigues (293m) i serra del Roldolar (274m)) formades per argiles i gresos acròstics. Els materials que componen aquestes zones provenen del Montseny, format en l’orogènia herciniana. A la zona sud-oest, corresponent a la zona de can Bosc, els materials que hi apareixen són sorres acròstiques i conglomerats. Aquests materials provenen de les serres del Montnegre i el Corredor.


Clima


El clima que caracteritza Palau és de tipus mediterrani temperat, amb hiverns relativament suaus i màximes de pluja a la tardor i ala primavera. D’acord amb les dades recollides per l’estació meteorològica automàtica de l’Arboretum i en funcionament des de 1992, la temperatura mitjana anual és d’uns14,04ºCi la precipitació mitjana anual se situa al voltant dels583,6 mm. Diversos autors apunten a una precipitació més elevada: entre 750 i 800mm (Ninyerola et al, 2004) o807,8 mm(Gutiérrez 1999). La desviació en els resultats pot ser causada per una llarga successió d’anys secs.


Els vents predominants són els de Garbí (SO) i ponent (O) i tenen el seu origen en la circulació general atmosfèrica i en les brises que ascendeixen per la plana vallesana. Els vents de llevant (E) i gregal (NE), tot i no ser gaire freqüents, són els responsables de fortes pluges (llevantades).


La dorsal pluviomètrica


Santa Maria de Palautordera es troba inclosa dins la Catalunya humida o plujosa (rep més de 700 mm anuals, de mitjana).


Catalunya presenta dos eixos de màxima pluviositat: l’un, zonal a gran escala, però compost per diverses unitats, en correspondència amb els principals massissos pirenaics i prepirenaics; i altre, que parteix de l’anterior, meridià, o submeridià, seguint la Serralada Transversal Catalana i el Montseny. Fins ara s’ha proposat la denominació de dorsal pluviomètrica meridiana de Catalunya per a aquest segon eix”.[1] El Montnegre es situa a la terminació sud de la dorsal pluviomètrica meridiana.


Tot i que Palautordera no es troba en la zona de màximes, aquesta major pluviositat que tenim és deguda a la proximitat o pertinença a la dorsal pluviomètrica meridiana. Aquesta ve determinada per, “l'originalitat orogràfica i la situació del Montseny que han determinat un clima excepcional respecte els sectors veïns. L’exposició respecte als vents humits de la mediterrània (marinada, llevant) i l’exposició en relació amb altres masses d’aire (vent de l’oest)”[2] provoquen que aquests vents rebin l’efecte pantalla del massís, que els frena, augmentant la nuvolositat i provocant la precipitació.


Les pluges intenses i duradores solen venir del nord-est i est (llevants), derivats de

les borrasques que es formen a la Mediterrània occidental.


[1]MARTÍN VIDE, Javier; MORENO GARCÍA, M del Carmen;   El Montnegre: extrem sud de la dorsal pluviomètrica meridiana de Catalunya.

[2] PANAREDA CLOPÉS, Josep Maria; L’evolució de les grans unitats del paisatge del Montseny: directrius per a la gestió; 2006; p.12-15


Hidrologia


La xarxa hidrogràfica del municipi es troba dins la conca de la Tordera, que esdevé l’eix principal, i per tant, totes les rieres i torrents, que drenen les serres principals, hi acaben desembocant.


A més, al municipi hi trobem aigües subterrànies. Diferenciades en dos aqüífers. El primer, de caràcter semiconfinat, es recarrega al llarg de la seva superfície aflorant i també per les connexions hidràuliques existents amb les unitats de granit i paleozoiques del Montseny. El segon està constituït pels materials al·luvials quaternaris de la Tordera i s’estén des del massís del Montseny fins a la població de Sant Celoni. La seva recarrega prové principalment per infiltració d’aigua de pluja i escolament superficial.


Les 26 fonts inventariades al municipi se situen, majoritàriament, al llarg del contacte entre l’aqüífer i el riu, i al llarg del límit entre els al·luvions i el substrat rocós.


Edafologia


Els sòls que trobem a Santa Maria de Palautordera es troben condicionats pel seu origen al·luvial. Per aquest motiu, trobem sòls poc desenvolupats, del tipus entisòls i inceptisòls.


El medi natural


Palau es troba situat entre als espais protegits del Montseny i del Montnegre i el Corredor.


El Montseny és va formar durant l’orogènia herciniana i recull una gran diversitat de paisatge dela Catalunya oriental humida i de l’Europa occidental. Hi destaquen una gran diversitat biològica (amb aproximadament 100 associacions vegetals, unes 1500 espècies de plantes superiors, un elevat nombre de plantes inferiors i un total de 239 espècies de vertebrats). Es troben representades tres regions biogeogràfiques de la vegetació de l’Europa occidental: mediterrània, eurosiberiana i boreo-alpina. Hi destaquen també espècies rares i endèmiques. Bona part del massís del Montseny es troba inclosa dins del Parc natural del Montseny des del 1977. Altres figures posteriors van ampliar la seva protecció i gestió. Una de les més importants data del 28 d’Abril de 1978 quan el Parc és declarat Reserva de la Biosfera, figura promoguda pel programa MaB (Man and Biosphere) de la UNESCO.


Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que formen part de la serralada Litoral. Acullen nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreeuropeu, i fins i tot, atlàntic. (1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats). Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor des de 1989.


La posició de Santa Maria de Palautordera entre aquest dos espais d’elevat interès ecològic, situa el municipi com un punt estratègic per a la connexió d’ambdues serres. Per això hi trobem punts connectors estratègics entre aquest dos espais.


Un punt clau en aquesta connectivitat és el sistema forestal de Santa Maria de Palautordera. Aquest representa el 50,59% de la superfície del municipi, repartit entre boscos densos (44,50%), matollars (5,22%) i prats i herbassars (4,00%) i dóna continuïtat a les masses forestals del Parc Natural del Montseny. A més, també trobem plantacions de caducifolis (pollancres i plàtans) que ressegueixen trams dels principals cursos d’aigua (la Tordera, el Reguissol, el Torrent de can Pinell, el riu Sec, etc.). Els boscos de ribera també ressegueixen els cursos d’aigua i molt sovint apareixen entre plantacions de pollancres i plàtans.


Tanmateix els beneficis de les masses forestals de Santa Maria de Palautordera van més enllà i depenen en gran mesura de la seva situació i tipologia. Les masses boscoses que baixen des del Montseny i entren al municipi per les serres de can Batalla, de can Domènec, del Roldolar i del turó de les Formigues també tenen una important funció de refugi de fauna i de protecció de les capçaleres i control de l’erosió. En zones més planes les zones boscoses s’estrenyen i queden gradualment reduïdes a franges arbrades o de bardissa i matollar entre camps de conreu creant zones ecotòniques de gran riquesa biològica.


FLORA


La vegetació potencial palauenca és l’alzinar amb marfull (Viburno – quercetum ilicis) a la major part de les serres i la plana, amb penetracions de sureda (Viburno- Quercetum ilicis subass. Quercetosum suberis) a la zona sud del municipi i la vegetació de Ribera resseguint els cursos fluvials: verneda amb ortiga borda (Lamio flexuosi- Alnetum) resseguint la Tordera i els cursos amb major cabal i amb albereda (Vinco- Populetum albae), gatelleda (Carici- Salicetum catalaunicae) o omeda (Lithospermo purpurocaerulei- Ulmetum minoris) als cursos de menor cabal o fent segones bandes de vegetació.


Els processos de degradació o explotació condueixen a comunitats que pertanyen a sèries de regressió dels alzinars com ara brolles amb pins, arboçars, garrigues... o sèries de regressió de la vegetació de ribera com ara salzedes, canyars, plantacions de pollancres i plàtans...


Aquests processos degradadors fan que el sistema forestal estigui format principalment per boscos mixtos de pi pinyer i alzina (21,7% del municipi), boscos mixtos de pi pinyer, alzina i roure (6,6%), boscos mixtos d’alzina i roure (6,1%), boscos de pi pinyer (3,13%), boscos mixtos de pi pinyer i pi blanc (2,2%), vegetació de ribera (1,7%) i vegetació de ribera i plantacions (0,89%), entre altres.


En referència als conreus, aquests es concentren resseguint les planes dels cursos principals o en zones de planes extenses. Aquestes zones tenen un elevat valor en la conservació de determinades espècies o grups biològics com ara aus o insectes.


FAUNA


Malgrat que a Palautordera no es constata la presència de cap tipus d’espècie vegetal rara, endèmica, amenaçada o protegida, els afloraments calcaris a la zona de l’estació de tren permeten l’aparició d’espècies de flora calcícola en una zona silicícola (Ononis minutissima o Convolvulus cantabrica).


A més, la posició entre Parcs naturals afavoreix a la presència de fauna d’interès. On cal destacar:


Falcó Mostatxut (Falco subbuteo): El seu estatus a Catalunya és proper a l’amenaça (NT) segons Estrada et al. 2004

Esparver (Accipiter nisus): El seu estatus a Catalunya és de preocupació menor (LC) segons Estrada et al. 2004

Blauet (Alcedo atthis): El seu estatus a Catalunya és de vulnerable (VU) segons Estrada et al. 2004

Perdiu (Alectoris rufa): El seu estatus a Catalunya és de vulnerable (VU) segons Estrada et al. 2004

Bernat pescaire (Ardea cinerea):El seu estatus a Catalunya és proper a l’amenaça (NT) segons Estrada et al. 2004

Mussol comú (Athene noctua): El seu estatus a Catalunya és proper a l’amenaça (NT) segons Estrada et al. 2004

Aligot comú (Buteo buteo): El seu estatus a Catalunya és proper a l’amenaça (NT) segons Estrada et al. 2004

Àguila marcenca (Circaetus gallicus): El seu estatus a Catalunya és proper a l’amenaça (NT) segons Estrada et al. 2004

Òliba (Tyto alba): El seu estatus a Catalunya és proper a l’amenaça (NT) segons Estrada et al. 2004

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea): El seu estatus a Catalunya és proper a l’amenaça (NT) segons Estrada et al. 2004

Capsigrany (Lanius senator): El seu estatus a Catalunya és proper a l’amenaça (NT) segons Estrada et al. 2004

Botxí (Lanius meridionalis): El seu estatus a Catalunya és de vulnerable (VU) segons Estrada et al. 2004


Així com mamífers:

Guineu (Vulpes vulpes)                         

Senglar (Sus scrofa)

Toixó (Meles meles)                             

Conill de bosc(Oryctolagus cuniculus)


PALAU VILAFLORIDA


Viles florides és un projecte de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya, de reconeixement a la tasca dels municipis per a la millora de l'espai urbà. Des del 2014 Palau hi  participa al costat d’altres viles de Catalunya. 


Les Viles Florides són aquells municipis que destaquen per l’actuació  real, conscient i de llarga durada en matèria d’enjardinament i millora de l'espai urbà̀ i la qualitat de vida dels seus habitants. Les Viles Florides que, segons criteri d’un jurat especialitzat, reuneixin aquestes condicions, podran obtenir el distintiu Flor d’Honor (una, dues o tres flors), que els certifica com a municipis florits. La convocatòria es realitza anualment i els municipis inscrits tenen dret a obtenir el distintiu “Vila Florida” pel sol fet de participar-hi, un reconeixement a la tasca dels municipis per a la millora dels espais urbans.  En les últimes edicions Palau ha rebut dos flors d'honor.

El projecte és una plataforma per donar a conèixer el nostre municipi, crear un reclam més per visitar el nostre poble i representa una oportunitat per reflexionar sobre la gestió dels espais verds del municipi i posa en valor la feina feta, per tal de millorar-la i aconseguir que, junt amb la implicació ciutadana, respectem i prenguem consciència del valor dels nostres espais verds. Perquè el nostre entorn diu molt de nosaltres, influeix en el nostre benestar personal i col·lectiu i ens projecta de cara a l’exterior.


Per veure la candidatura de Palau  com a Vila Florida, només cal entrar al web Vilesflorides.   


Escut Ajuntament de Santa Maria de Palautordera
AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
Plaça de la Vila, 1 - 08460
T: 93 847 96 20  F: 93 847 96 29
Horari: dilluns a divendres, de 9 a 14 h. i dimecres tarda, de 17 a 19.30 h.
Horari d'estiu (1/7 a 15/9): dilluns a divendres de 9 a 14 h
ajuntament@smpalautordera.cat

Comparteix:

  • Twitter
  • Facebook

Segueix-nos a:

  • Facebook
  • RSS

Amb la col·laboració de:

Logo Diputació Barcelona